Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





divendres, 10 d’agost del 2012

Abril de 1904. Inauguració del Fabra

Hi han moments a la història que signifiquen un salt de qualitat, fets que amb la perspectiva que dona el pas del temps adquireixen una importància clau en algun àmbit o a nivell general. A la història científica catalana, i més concretament de la de la ciutat de Barcelona, la creació de l'observatori Fabra va representar un esdeveniment que ha impulsat la recerca i observació dels fenòmens astronòmics, meteorològics i sísmics que ens han permès tenir una base de dades de molta categoria.

El valor de l'observatori Fabra en meteorologia és gran degut a que durant gairebé 100 anys les dades han estat mesurades al mateix indret i sense pràcticament canvis a l'entorn més proper si no és per una major coberta de vegetació, arbres i matolls, però cap edificació nova que obligués a una homogeneïtzació de les dades amb la subjectivitat que això comporta.

La vinguda del rei a Barcelona va suposar un trasbals del tarannà de la ciutat. El jove rei, encara no tenia 18 anys, va atraure una munió de gent allà on anava.

Un dia del mes d'Abril de 1904 el rei Alfons XIII va venir a Barcelona i va ser un bany de masses. Podeu llegir tota la ruta que va fer el monarca a La Vanguardia del dia 8 d'Abril de 1904. Entre d'altres esdeveniments va inaugurar l'observatori de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

El dia va ser bo, potser una mica calorós per ser a primers del mes d'Abril, i va acompanyar als barcelonins que volien veure al seu rei passejant pels carrers de la ciutat. La informació meteorològica va ser aquesta:

E1 día de ayer transcurrió con cielo despejado, brisas del S., sol ardiente y mar picada; anocheciendo lo mismo.
Las presiones quedaron á 766 milímetros, y las temperaturas fueron las siguientes: Máximas: 27,3 grados al sol y 18,9 á la sombra.
Mínima: 6,8 grados á la sombra.
Reflector: 5,8 grados.
La humedad á 78 grados.

En el següent vídeo de 108 anys d'antiguitat podem veure algunes de les activitats relacionades amb la visita del rei aquell dia.



La crònica de la inauguració de l'observatori Fabra va ser explicada així per La Vanguardia als seus lectors:

En carruaje y después de recibir continuas muestras de afecto, el Rey y su acompañamiento se dirigieron hacia la plazoleta donde se alza el Observatorio astronómico que fundó el difunto primer marqués da Alella.
A la puerta del flamante edificio aguardaban á S.M. el Rey el presidente y varios individuos de la Real Academia de Ciencias y Artes, el marqués de Alella y su hermano don Román Fabra y otras distinguidas personalidades.
En el peristilo estaba el Obispo auxiliar de esta diócesis doctor Cortés y el Obispo de Solsona doctor Belloch.
S. M. fué acompañado hasta el salón de Actos, donde se le tenía dispuesto un trono bajo el retrato de su augusto antecesor del Rey Don Carlos III.
Antes de subir ai estrado el Rey saludó á la marquesa viuda de Alella, que alli estaba rodeada de sus hijos.
Don Alfonso firmó en ei álbum del Observatorio, siendo au firma la primera; luego firmaron la marquesa de Alella, el señor Thos y Codina, presidente de la citada Academia, y otras personalidades.
Cuando el Rey se hubo sentado en el trono, el señor Thos y Codina le dirigió un elocuente saludo y dedicó un recuerdo á la buena memoria del marqués de Alella, ensalzando la labor de la Academia de Ciencias y terminando por agradecer á Don Alfonso XIII el honor de inaugurar el Observatorio.
El señor Thos y Codina terminó su discurso con un viva el Rey, que fue contestado con entusiasmo.
En nombre de S. M. contestóle el Presidente del Consejo de Ministros, pronunciando frases elocuentes y oportunas.
Luego el Rey acompañado por los señores ya citados y por el señor Comas y Sola, subió á la rotonda donde está montada la soberbia ecuatorial que como saben nuestros lectores es la más potente é importante de España.
Don Alfonso XIII mostróse muy complacido de la visita y en medio de continuas aclamaciones volvió á tomar el funicular y se dirigió hacia ei paseo de la Bonanova, siendo vitoreado con igual entusiasmo que antes.
La Vanguardia. 08.04.1904. Pàg. 3

La ironia de La Esquella de la Torratxa deixava en evidència a les classes dirigents de la ciutat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada