Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimarts, 2 d’agost del 2011

La calorada de Juliol de 1.982

Acabem de passar un mes de Juliol atípic a moltes comarques catalanes pel que fa a precipitacions i ambient fresquet pel que els darrers estius ens tenien acostumats. Aquesta anomalia ni és general ni obeeix a circumstàncies que no tinguin un caire meteorològic: l'anticicló ben situat a les Açores permetia un flux constant de vents d'origen nord-atlàntic i l'arribada de línies d'inestabilitat ha donat lloc a un mes de Juliol atapeït de tempestes, especialment a la meitat est i nord de Catalunya.

L'altre cara estiuenca la trobem l'any 1.982, l'any dels Mundials del Naranjito, Espanya 82, quan la calor tòrrida, amb rècords inclosos, va ser la nota destacable.

Després d'un mes de Juny amb poques calorades a Barcelona, només un dia per sobre dels 30ºC a l'observatori Fabra, però que va preparar els ingredients pel Juliol. L'anticicló a les Açores, una depressió a l'Atlàntic nord que formava un solc en alçada i un matalàs de calor important sobre el Magrib són els actors principals en aquesta onada de calor.

Anàlisi de la situació atmosfèrica el dia 2 de Juliol de 1982

La dinàmica dels centres d'acció va evolucionar de manera que el solc va transformar-se en un depressió aïllada en nivell alts (DANA) sobre Madeira amb un flux de vents del sud sobre Marroc que impulsarà la bombolla càlida cap al nord i cap a l'est, és a dir cap a la Mediterrània occidental, com podem veure en el següent anàlisi.

Anàlisi de la situació atmosfèrica el dia 6 de Juliol de 1982

Una primavera extremadament seca, entre Abril, Maig i Juny van caure només 39 mm, va deixar els boscos completament eixuts, factor decisiu en el desenvolupament dels incendis, la majoria provocats, de primers de Juliol. La Vanguardia encapçalava el seu article principal amb aquest paràgraf: "Gran parte de los bosques de la provincia de Barcelona estallaron ayer en llamas. Como si un negro cerebro dirigiera las operaciones, los incendios forestales se sucedieron uno tras otro con inusitada rapidez y en múltiples lugares: Garraf, Martorell, Sant Quírze de Safaja, Parets, Cardedeu, Castellterçol, Caldes de Montbui, El Figaró, Aiguafreda... los bosques parecían haber declarado la guerra. El más espectacular y peligroso de todos los incendios fue el originado en el macizo de Garraf en el término municipal de Beques, que llegó a quemar varias torres y óbligó a desalojar a dos mil personas en la zona de Castelldefels." LV. 07-07-1982.

Tot seguit, el mapa publicat en el mateix article amb els focs actius al voltant de Barcelona.


La meteorologia i el factor humà van ser crucials per a que les temperatures atenyessin valors rècord, molts d'ells encara vigents, i que és noticia de portada a La Vanguardia junt a les reaccions a un Brasil-Itàlia del Mundial, jugat a l'estadi de Sarrià sota una temperatura superior als 37ºC.


Les altíssimes temperatures van afectar de forma més clara a la part interior de Barcelona, Collserola i Prelitoral. Al Fabra la màxima va ser de 39,8ºC, rècord absolut de tota la sèrie de quasi 100 anys, i no només això sinó que la mínima de la nit següent no va baixar dels 30ºC en molts barris de Barcelona i l'ambient era molt tòrrid. Al Vallès les màximes van ultrapassar els 40ºC, en canvi, a l'aeroport la marinada d'una Mediterrània encara no gaire càlida va impedir unes màximes molt elevades. Tot seguit un quadre amb les màximes i mínimes a l'observatori Fabra, al Putxet i a l'aeroport, tots ells observatoris oficials:


En l'anàlisi de la situació que fa La Vanguardia, cal observar com el periodista deia el què passava i el que li havien explicat perquè passava, evitant sensacionalismes com avui en dia que relacionen amb l'escalfament global qualsevol onada de calor: "La actual ola de calor tiene su origen en los calientes vientos que llegan a Cataluña y gran parte de España procedentes del Africa y más concretamente del Sahara. Estas altas temperaturas «circulan» a media y alta altura. Simultáneamente a este factor, se registra lo que los técnicos en Meteorología denominan «inversión térmica»; en las capas más altas de la atmósfera existe la misma temperatura que a ras de suelo e, incluso, algunos grados por encima.
Un tercer elemento se une a los dos anteriores: pese a que los vientos están en calma, cuando soplan lo hacen en dirección Castelldefels - Barcelona" LV. 07-07-1982.

Queda molt clar, una invasió d'aire saharià unit a la presència propera de focs i a vents fluixos del SW que porten l'aire reescalfat, van ser les causes de la onada de calor més forta que Barcelona i les comarques properes han patit al segle XX. El Mundial de Futbol de Espanya 82 sempre serà recordat per la forta calor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada