dimarts, 10 de juliol del 2012

Març de 1883. La gran nevada

Encara és viva en la memòria la nevada del mes de Març del 2010. Recordo que molts comentaris feien referència a l'anomalia que representava una nevada en dates tan avançades, gairebé primaverals. Curiosament, algunes grans nevades a Barcelona han caigut al Març com les de 1796 i 1883.

Barcelona és una ciutat que creix a bon ritme i en pocs anys farà un salt de qualitat amb l'Exposició Universal de 1888, però serà en aquest any de 1883 en que el monument més emblemàtic i conegut de la ciutat, la Sagrada Família, començarà a créixer amb l'aspecte actual.

Al mig d'un Eixample amb molts solars buits el 19 de Març de 1882 es posa la primera pedra del temple la Sagrada Família, projectada per l'arquitecte madrileny Francisco de Paula del Villar y Lozano amb un estil neogòtic. Un any més tard, Antoni Gaudí, jove arquitecte, només tenia 30 anys, i que treballava de delineant a la obra, n'assumeix la direcció del projecte donant-li un estil completament diferent.

Estat de les obres de la cripta l'any 1883 quan Gaudí es fa càrrec de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Un altre esdeveniment cultural es celebra a la ciutat el mes de Març de 1883, concretament el dia 6, un parell de dies abans de la nevada, i és la presentació per primer cop al Teatre del Liceu d'una òpera de Richard Wagner. Lohengrin, si cliqueu podeu escoltar la obra, va representar un notable èxit, refermant la passió melòmana pel compositor alemany que sempre ha tingut a Catalunya malgrat algunes crítiques que va rebre la representació del Liceu, com la de La Esquella de la Torratxa:

GRAN TEATRO DEL LICEO.
LOHENGRIN.
Vamos, que desprès de la nevada del altre dia y ab lo fret que s'ha girat, m'ho poden ben agrahir. Sápigan que per vostès vaig tenir de anar al Liceo á fi de darlos compte de la representaciò de aquesta ópera del inmortal Wagner.
Pero com la senmana passada 'ls ho vaig prometre, no vull que'm pugan dir poca paraula, y aixís comensaré per agafar la ploma que ab lo griso que s'ha girat es cosa mes difícil del que sembla; y ab la ajuda de Dèu parlarem una miqueta de la última ópera que s'ha posat en escena á la casa gran.
Un ditxo castellá diu que En viernes ni en martes, no te cases ni te embarques. En lo Liceo casi bè's podria dir, no te cases ni estrenis óperas.
O sinó recórdinse de II duca d'Alba. Se va estrenar en dimars, y puput.
Lo Lohengrin tambè s'ha estrenat en aquest dia de mal astre y ya ho déuhen haber vist.
Pero en honor á Wagner dech aclarar la qüestiò. Lo Duca d'Alba va anar bè y no vá agradar. Lo Lohengrin agrada y no ha anat bè.
¿De qui es la culpa?
Jo no ho sè.

Però llegint l'article, hom pot deduir que la improvisació en la posta en escena va ser la causa d'aquest primer mal sabor de boca.

Després d'aquests apunts històrics parlaré d'un esdeveniment, no menys històric des del punt de vista meteorològic, com és una de les grans nevades caigudes a Barcelona durant el segle XIX.

El hivern 1882-83 no va ser especialment fred i només podem destacar a primers de Desembre un temporal de fred i neu que no arriba per poc a Barcelona: "Las últimas nevadas han sido copiosísimas y generales. Abarcan desde Manresa hasta los límites de la provincia de Toledo y desde Cuenca hasta Vitoria. En un solo día nevó en 17 provincias y llovió en 6. En todas las comarcas catalanas elevadas hay gran cantidad de nieve, la cual llegó á caer hasta en Tarrasa y todo el Valles." La Vanguardia. 12.12.1882 Ed. Tarda. Pàg. 1

Però aquest fred primerenc va ser un miratge i les temperatures van començar a pujar deixant una segona meitat de Desembre que va ser extraordinàriament suau amb molts dies que tenien mínimes que no baixaven dels 10ºC provocats pels vents del SW i un anticicló que faria que les boires a l’interior acabessin per ser noticia. La suavitat es manté durant la primera quinzena de Gener i, tot i que la segona és més freda, no hi han onades de fred pròpiament dites. Febrer continua amb la suavitat del hivern amb petites oscil•lacions però el Març seria del tot sorprenent.

Març comença amb caloreta seguint l’ambient més que primaveral de Febrer. El dia 3 a la tarda llegim a La Vanguardia: "Después de la elevada é impropia temperatura de estos días, ha amanecido hoy el día completamente nublado, cayendo luego pausada y abundante lluvia. Anoche el aire, era ya más fresco que estos días…" en el que serà l’inici de la crònica d’un episodi memorable de neu i fred.

El 4 de Març el canvi de situació ja és un fet tal com descriu el periodista al dia següent: "Si ilusorio es pedir peras al olmo, no menos lo fuera querer que el mes de marzo fuera bonancible y constante. Estamos solo á 5 de este variable mes y ha dado de si calor, frio, viento, lluvia, nieve y toda clase de fenómenos meteorológicos.
Anteanoche se despejó la atmósfera, soplando un fuerte y glacial Norte. Ayer mañana el tiempo continuaba sereno y con la temperatura baja; al mediodía de nuevo y de improviso se cubrió el firmamento, cayendo luego alguna lluvia mezclada con nieve, por manera que esta ciudad, que en todo el invierno no había visto caer un solo copo de nieve, debía presenciar este fenómeno precisamente después de haber tenido algunos días más que primaverales. Cosas de marzo.
Afortunadamente la lluvia y nieve duraron poco; serenóse de nuevo y luego volvió á llover, procediendo las nubes del N., lo cual indica que en la alta montaña catalana habrá nevado copiosamente y se dejará sentir en ella un frio riguroso."
LVT. 05.03.1883 Pàg. 2

Vista del Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona, on es pot veure el gruix considerable que es va acumular i els camins oberts per facilitar el moviment de persones i vehicles.

Els dies següents són menys moguts però és una il•lusió. El dia 7 el fred, el vent i la falta de sol porten a afirmar que "Indudablemente el día de hoy es el más desapacible del actual invierno." LVT. 07.03.1883 Pàg. 1. Les dades ho confirmen, la matinada del dia 7 al 8 de Març el termòmetre baixa fins a -3,7ºC.

El dia 8 continua el fred i els núvols preparant-se per el que arribaría la següent matinada del dia 9 de Març quan cau una important nevada sobre Barcelona. Comença a nevar a les 03:30 de la matinada i no para fins les dues de la tarda. Als barris alts de la ciutat es mesuren 10 cms de gruix. Cauen 9 cms al centre de Barcelona i la temperatura mínima és de -6,3ºC al carrer Petritxol i de -4,0ºC a la Universitat. El mateix dia, a la seva edició de la tarda, La Vanguardia ens fa una descripció molt gràfica de la imatge que van veure aquells barcelonins:

"Esta madrugada se ha desencadenado en esta ciudad una verdadera borrasca. Primero ha soplado fuerte y helado viento, cubriéndose la atmósfera por densas y blanquecinas nubes.
Ha relampagueado luego al noroeste de nuestro horizonte, dejándose oír el rumor lejano de algunos truenos.
A las cuatro menos cuarto se ha oído un trueno más fuerte.
Luego ha caído granizo y alguna lluvia, siguiendo un copioso nevazco que continúa abundantemente al escribir estas líneas (doce del día).
En este momento recibimos la «Nota extraordinaria» de las afecciones meteorológicas que nos facilita don Alberto Burckhart. Según pueden ver nuestros lectores, esta última noche ha llegado el termómetro centígrado á 3'4 grados bajo cero y esta mañana, á las ocho y media, á 3'7 bajo cero. Este descenso de temperatura es inusitado en esta capital, máxime en pleno marzo, ó sea cuando solo faltan 12 días para estar en la primavera.
Volviendo al nevazco, hemos de manifestar que es copiosísimo, tal, como apenas hay recuerdo de otro igual en Barcelona.
El Paseo de Gracia está blanco en los puntos donde no hay tránsito: los terrenos ganados al mar también están cubiertos por la nieve. Produce fantástico efecto, mayormente en Barcelona por falta de costumbre en presenciarlo, el espectáculo que ofrece la caída de los copos de nieve y los paraguas que en un momento quedan blancos.

Els sostres blancs i el cel gris ben representats en aquest quadre de Ramon Martí i Alsina que el pintor va fer el 9 de Març de 1883 i que porta per títol Neu a les terrasses.

Los árboles, especialmente los del Ensanche y Rambla, tienen en sus ramas gran cantidad de nieve.
En los alrededores de esta capital el nevazco es aún más copioso, quedando envuelta Barcelona por la parte de tierra por una inmensa sábana blanca.
A veces es tan abundante la nieve que cae que no permite distinguir los objetos á pocos pasos de distancia. En los terrados y tejados se ha formado una gruesa capa de nieve.
Los tranvías y coches, especialmente los que prestan su servicio desde esta capital á Gracia, tienen una espesa capa blanca. Lo propio ofrecen los kioskos, faroles, sumideros de la plaza del Teatro y los toldillos y arboladura de los buques surtos en este puerto. En suma, repetimos que no hay precedente de que en esta capital haya tenido lugar en marzo un nevazco tan copioso y la temperatura haya estado tan baja."
LVT. 09.03.1883 Pàg. 1

La nevada va ser general a tot Catalunya, especialment al litoral i comarques gironines, acumulant gruixos importants en molts llocs com els 30 cms de Sabadell.

El dia 10 de Març el paisatge era ben blanc i el fred glacial: "Desde el momento que anoche se despejó por completo la atmósfera era ya de creer que sobrevendría fuerte helada, pero no era de creer que fuese tan extraordinaria.El aire es sumamente glacial.
Esta mañana, al ser puesta la ropa á secar en las azoteas y terrados, inmediatamente quedaba helada. En el Ensanche, en la plaza de San Sebastián, en ios terrenos ganados al mar, etc., etc, se ha helado el barro, quedando tan fuerte que á duras penas podía romperse."
LVT. 10.03.1883 Pàg. 1

A primera hora de la tarda el cel es tapa i cauen flocs de neu sense anar a més. El dia 11 de Març segueix el fred intens i tornen a caure petits ruixats de neu: "Apenas quedan señales del nevasco que cayó el viernes último, puesto que el fuerte sol que ayer hizo derritió la nieve. No obstante, la temperatura sigue siendo fría en extremo y el tiempo borrascoso. Anoche se encapotó la atmósfera, sopló fuerte viento y otra vez cayeron algunos copos de nieve. Luego se serenó el firmamento y esta madrugada ha vuelto á helar de lo lindo. Verdaderamente no hay recuerdo de un frío tan persistente y en esta época del año." LVT. 12.04.1883 Pàg. 4

Tot seguit, les observacions que va fer durant l'episodi l'òptic alemany Sr. Albert Burckhart que tenia la seva estació al carrer de Petritxol de Barcelona:


A partir del dia 12 les temperatures poc a poc van pujant però el record quedarà perquè la afirmació que fa el periodista de La Vanguardia segueix sent certa actualment per un mes Març: "Puede asegurarse que en Barcelona no se había visto jamás, por lo menos no hay recuerdo de ello, tan baja la temperatura en el mes de marzo y quien sabe si ni en mes alguno." LVT. 10.03.1883 Pàg. 1


Per acabar, un còmic aparegut al setmanari satíric l'Esquella de la Torratxa el 17 de Març que reprodueix en vinyetes anècdotes d'aquella onada de fred i neu. Per si no llegiu be els peus dels dibuixos i començant per a dalt a l'esquerra, posa:

1. Barcelona vá anar á la Siberia sense moure's de casa.
2. Al Parque se servian guardias-sorbetes.
3. Anant pèl carrer.
4. Se feya brometa, aixís.
5. Y d'aquest modo.
6. Y d'aquest altre.
7. Los aficionats á l'escultura feyan obras notables.
8. ¡Pobre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada