Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 25 d’abril del 2012

Febrer de 1948. Quan el hivern s'enfada

Fa 3 anys ha acabat la guerra més sagnant que mai ha patit la humanitat i Europa està en ruïnes, motiu per el qual hi han converses per la reconstrucció entre els països aliats durant 1947 preparades pel Secretari d'Estat dels Estats Units George C. Marshall i que popularment es coneix com Pla Marshall, ratificat el 3 d'Abril de 1948. L'ajut econòmic, tot i semblar de bona voluntat per part dels americans, responia clarament a la naixent rivalitat entre les dues grans potències aliades a la guerra, Estats Units i la Unió Soviètica, en el que es coneixerà com a Guerra freda i que marcarà políticament la segona meitat del segle XX. Espanya, pel seu tarannà feixista, va ser exclosa tot i que als anys 50 va rebre algunes ajudes econòmiques que van reactivar la molt malmesa economia espanyola. Sens dubte el seu rebuig a les polítiques comunistes van influir per que els Estats Units donessin suport al règim franquista.

Bufi el vent d'on bufi, hem d'anar plegats. Pòster creat per a promoure el Pla Marshall a Europa.

Un altre fet històric destacable en aquell any de 1948 va ser la partició de Palestina en dos estats, un jueu i un àrab, a la qual es van oposar frontalment els estats àrabs d'Orient Mitjà. Des de La Vanguardia, la postura oficial espanyola, no cal oblidar que llavors tota la premsa passava per la censura, era la de donar suport a la posició àrab i els articles parlaven amb menyspreu. Vull pensar que l'antisemitisme espanyol no tenia que veure amb el suport tàcit de Franco als que van cometre l'Holocaust. Un exemple de donar lliçons sabent que la opinió que sortia d'Espanya no tenia cap valor doncs el nostre país estava aïllat del món: "Al historiador futuro todo este asunto de Palestina le parecerá un juego de locos. A no ser que alguno, o algunos de los locos, sean muy cuerdos y lleven un juego secreto. En lo que está a la vista, sólo resulta un cúmulo tan fantástico de errores e incongruencias, que resulta extraño que gentes que han llegado a los más altos puestos de la gobernación del mundo hayan podido cometerlos." La Vanguardia. 25.02.1948. Pàg. 5.

A Barcelona, en aquesta Espanya aïllada, es feia el que es podia i els moments d'alegria eren escassos. El racionament del menjar era plenament vigent de manera que els negocis fraudulents, el mercat negre i l'estraperlo eren els més lucratius en una economia de subsistència. Per endinsar-nos en aquella Catalunya dels foscos anys 40 us recomano dues joies, llegir L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón i veure la pel·lícula Pa Negre d'Agustí Villaronga.

Guerra de boles de neu als carrers de Barcelona. La neu va portar moments alegres.

En el plànol climàtic, els anys 40 van ser més càlids que les dècades anteriors. Ningú parlava d'escalfament però la pujada de temperatures entre 1910 i 1940 va ser similar a la del darrer trentenni, malgrat això la neu i el fred no van faltar.

El hivern de 1947-48 va començar de sobte. El Novembre va ser, i segueix sent, un dels més càlids de la sèrie de l'observatori Fabra però els últims dies una advecció del nord amb el pas d'una depressió per sobre de la Península van fer caure els termòmetres i van provocar nevades importants a llocs en alçades mitjanes com Madrid, Toledo i moltes ciutats de la Meseta. A Catalunya la neu també va caure en cotes de 600 metres a la Catalunya central o al Montseny però no al Tibidabo: "A la inestabilidad del tiempo de estos días pasados, sucedió el domingo una abundante lluvia, que se inició por la mañana, convirtiéndose en verdadero temporal a última hora de la tarde, no cesando hasta ayer al mediodía." La Vanguardia. 02.12.1947. Pàg. 3

Desembre va quedar fresc però sec. Un anticicló situat entre Europa central i les illes Britàniques permetia l'entrada de vents de gregal frescos però eixuts, motiu per el que entre el dia 4 i el 29 no va caure ni una gota. Gener, en canvi, va començar molt suau i només va tenir un dies frescs, no freds, al voltant del dia 20 però a final de mes les temperatures altes van tornar i, fins i tot, fins ben entrat Febrer l'ambient era extraordinàriament suau, malgrat les boires i les inversions tèrmiques a l'interior, tan és així que el dia 16 de Febrer les màximes a Barcelona oscil·len entre els 18 i 21 graus.


Ningú esperava el canvi de temps tan important que hi hauria en poques hores. Ho podem comprovar amb una carta apareguda a la revista Destino amb el títol CUANDO EL INVIERNO SE ENFADA on dona entitat personal al hivern:

"Los optimistas mortales que hemos loado prematura y jubilosamente la avanzada aparición de la primavera, nos sentimos ahora consternados y arrepentidos por haber provocado con nuestros inofensivos comentarios las iras del inhóspito y malhumorado invierno, que de un irritado manotazo ha dejado a los árboles frutales sin las incipientes flores con que empezaban a cubrirse, y ha vestido sus lustrosas ramas con el gélido festón de la nieve. Y no satisfecho aún de su venganza, de sus bajas temperaturas, de sus montes y sus ciudades blancos, nos amenaza con agudizar la ola de frío, indignado de que le hayamos supuesto muerto o ausente. En su actitud de enojo palpita viva y severa una lección: la de abstenerse de pronosticar sobre el tiempo, que según el propio jefe del Servicio Metereológico Nacional en Barcelona, es muy difícil predecirlo en España, y aunque parezca una perogrullada, reñida con la poesia, lo cierto es que no hay invierno sin invierno." Destino. N. 551. 28.02.1948. Pàg. 9

La irrupció d'una massa d'aire molt fred del nord de Rússia va fer caure el mercuri fins ben a prop dels zero graus i una depressió atlàntica força activa va lliscar per sota de l'anticicló centreeuropeu portant, primer pluja i després neu, a la mateixa línia de la costa.

El dia 19 de Febrer la nova massa d'aire ja fa de les seves, plou a la ciutat amb aiguaneu al Tibidabo però el dia 20 la neu baixa clarament de cota i emblanquina tota Collserola i el Vallès. De matinada continua el descens de temperatura i agafa també a la ciutat que es desperta completament blanca. A primera hora del matí del 21 de Febrer torna a nevar fins migdia, deixant al mateix centre de Barcelona una capa de 3 a 5 centímetres, tot i que a les muntanyes del voltant el gruix va ser molt més gran. A primera hora de la tarda surt tímidament el sol desfent gran part de la neu de la ciutat que s’acaba marxant amb la pluja que cau al vespre i que s’intensifica de nit.

Els jardins de la plaça Universitat coberts per una capa de neu.

Les noticies sobre la neu sempre portaven comentaris d'allò més... poètics, per altra banda, en un estil periodístic típic de la època:

"Si tuviéramos que contar el tiempo por el sol y por las níeves que cubren el campo, hace tiempo que hubiéramos prescindido de los calendarios.
En nuestra edición de ayer vaticinábamos que, de persistir la presencia de los algodonosos heraldos del invierno, volcando su lluvia de agua-nieve sobre la ciudad, aparecería ésta totalmente blanqueada. Efectivamente así ha sido. Barcelona amaneció ayer blanca como una paloma muerta en mitad de un pinar. Los copos caídos de madrugada llegaron a cuajar al despuntar el día a causa de la baja temperatura reinante. El espectáculo de las desnudas estatuas cubiertas da nieve ofrecía a la luz del amanecer un contraste desusado e irónico.
Hacía las siete de la mañana se reanudó activamente la nevada, cristalizando en las plazas, calles, árboles, ventanas, azoteas, "parterres", bancos públicos, monumentos, etc., así como sobre cuantos vehículos quedaron estacionados en la vía pública.
A la hora de la entrada en las escuelas y durante toda la mañana, en los jardines y paseos, los niños hicieron armas de los blancos copos de nieve y con alborozo comenzaron sus regates y batallas dando a las frías calles de la ciudad esa nota de color y de vibración íntima que los juegos infantiles tienen, en su inefable candor, y que dan a la vida ciudadana un ambiente ruidoso de algarabía parvularia."
La Vanguardia. 22.02.1948. Pàg. 4

Un tramvia travessa la plaça Urquinaona sobre una catifa blanca.

En quant a l'impacte de la neu i els entrebancs que va provocar, segons les noticies del diaris, van ser molt lleus i els serveis públics van tenir una actuació exemplar. Cal acceptar que la densitat de vehicles no era, ni de lluny, la de les dècades posteriors ni tampoc la nevada va ser considerable però sobta que tot funcionés a la perfecció quan sabem que a Barcelona i a Catalunya quan cauen quatre volves tot són problemes. Almenys el port va quedar aturat. Be, acceptem que en aquesta època la crítica periodística era totalment inexistent i suposem que on posa "leves retrasos" podrien ser retards de hores de durada però això és el que ens ha arribat:

"La ciudad cubierta de nieve ofrecía un espectáculo pintoresco y desusado debido a la poca frecuencia de las nevadas en Barcelona, gracias a su benigno clima mediterráneo. La montaña del Tibidabo, así como las de Vallvidrera, Carmelo, San Pedro Mártir y Montjuich vistieron la capa blanca reservada para las grandes solemnidades frigoríficas, ya que la densidad de la nieve a pesar de los remolinos producidos por el viento que la hacían muy desigual, ha llegado en algunos puntos a alcanzar un espesor considerable. No obstante y debido a la perfecta organización de los servicios públicos en los cuales están previstas tales contingencias, no se interrumpió el funcionamiento normal de ninguno de ellos.
Según noticias facilitadas en la R.É.N.F.E., la circulación de los trenes siguió su horario, acostumbrado aunque con leves retrasos. Igualmente en el aeropuerto del Prat de Llobregat el tráfico aéreo se realizó en la forma prevista. El avión francés de la linea Argel-Perpiñán, reanudó su viaje con dirección a Toulouse en vez del aeródromo hacia donde se dirigía por hallarse éste cerrado al tráfico por causa de la nieve.
También loa funiculares del Tibidabo y Vallvidrera actuaron cor plena normalidad, siendo utilizados sus servicios por muchos barceloneses que quisieron contemplar desde la cima de dichos montes el soberbio espectáculo que ofrecía la ciudad.
A consecuencia de la nevada, la actividad en nuestro puerto fué casi totalmente nula. El mal estado de la mar restó la acostumbrada actividad al incesante tráfico que nuestros muelles, por su estratégica posición geográfica, tienen."
La Vanguardia. 22.02.1948. Pàg. 4

Mercaderies emblanquinades al port de Barcelona.

I la neu va deixar pas a la pluja i a unes temperatures dia a dia més primaverals. I les crítiques a les autoritats seguien sense aparèixer però, com veiem tot seguit, les crítiques als homes del temps, inclús en els anys més durs de la dictadura, es feien lliurement:

"No se celebra conferencia telefónica en España, y creemos que en el mundo entero, sin que los interlocutores hablen del tiempo. Entre los más enrevesados negocios o los más idílicos madrigales de una conversación a través del micrófono, siempre parece, obsesionar a los conversadores este tema: "¿Qué tiempo hace ahí?". Suponemos que a nadie extrañará que en esta croniquilla de tres al cuarto, en que procuramos hacer el balance de la jornada, no falte la alusión al tiempo. Pero ayer el tiempo fue una pesadilla. Ya lo anunciaban los partes meteorológicos oficiales. Naturalmente que pronosticaron hace días buen tiempo... y sigue diluviando. Esta actualidad, que no dejó de serlo ayer como tema de conversaciones, de incomodidades y hasta de reniegos, por el barro acumulado con la lluvia, eclipsó, en un sentido estricto, todos los demás acontecimientos del día." La Vanguardia. 27.02.1948. Pàg. 8





Nota: Les fotografies de la nevada pertanyen a La Vanguardia i a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada