Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dilluns, 13 de febrer del 2012

13 de Febrer de 1962. Ja fa 50 anys.

Suposo que pels que llegiu aquest bloc la data del 13 de Febrer de 1962 no us dirà gran cosa. Històricament parlant no es van produir noticies impactants, d'aquelles que acaben als llibres d'Història, el món de l'esport es trobava a mitja temporada i tampoc en l'àmbit meteorològic varem tenir cap episodi destacable. La raó per la que vull destacar aquesta efemèride és, senzillament, perquè jo hi vaig néixer avui fa 50 anys.

Vaig venir al món de matinada a Barcelona, concretament a l'Hospital de la Vall d'Hebron, llavors anomenat Residencia Sanitaria del Generalísimo Franco, doncs el dictador l'havia inaugurat 5 anys abans. El record de mon pare és que un cop se'n va assabentar de que tant la meva mare com jo estàvem be, ell va marxar amb la meva avia a casa. Al sortir, al voltant de les 3 de la matinada, es va trobar un dia fred i molt ventós en un indret de Barcelona molt deshabitat encara. No hi havia res més que la Residència i camps, el transport públic es limitava als pocs taxis que circulaven a hores intempestives, per això considera un bon auguri l'aparició d'un taxi al poc temps de sortir caminant. Sempre he sigut rebel, inconformista i ja ho vaig deixar clar en el moment d'obrir els ulls.

L'Hospital de la Vall d'Hebron l'any 1962. Com es pot veure només hi havia l'actual Àrea General, sense el edifici Materno-Infantil construït el 1965 ni la resta de edificis. El barri de Montbau, que acolliria molts immigrants els anys 60, encara estava en construcció.

Com he dit abans, aquell va ser un dia com qualsevol altre al calendari. Una història d'espies, en plena Guerra Freda, saltava a les pàgines del diaris. El pilot americà d'un avió espia U-2, Francis Gary Powers, havia estat abatut pels russos dos anys abans en plena estepa siberiana. Després d'estar presoner a Rússia va formar part d'un intercanvi d'espies entre la CIA i el KGB a Postdam, llavors frontera entre Alemanya Oriental i Occidental, aquell 13 de Febrer. Un altre episodi relacionat amb la Guerra Freda va tenir lloc a Berlín i va ser el tiroteig que van mantenir policies des de les dues bandes del mur que dividia la ciutat. La Vanguardia ho explica així:

"La policía oriental y occidental se ha tiroteado de uno a otro sector en el distrito francés de Wedding, según informa un representante de la policía del Berlín Oeste. Añade el representante que los agentes orientales abrieron fuego contra los occidentales, disparando contra dos agentes que se hallaban en una plataforma desde la que se domina el muro levantado cor los comunistas.
Los agentes occidentales respondieron al fuego y los orientales continuaron disparando. Se intercambiaron un total de diez disparos y nadie resultó herido.
La policía oriental lanzó entonces cinco bombas de gases lacrimógenos y los agentes occidentales respondieron con el mismo número de ellas. Una hora más tarde, en el mismo lugar, un agente oriental disparó contra un occidental, también sin alcanzarle. El policía occidental devolvió el disparo.
Esta es la primera vez que se intercambian disparos por encima del muro."
LV. Pàg. 3. 14.02.1962.

Aquest incident tenia lloc després d'un estira i arronsa entre Kruschev y Kennedy, presidents de la Unió Soviètica i dels Estats Units respectivament, per tal de establir una cimera entre les dues potències i tractar temes comuns. La escalada de tensió entre els dos governs culminaria uns mesos més tard, a l'Octubre de 1962, en la Crisi dels míssils de Cuba.

Portada de La Vanguardia el dia del meu naixement, el dimarts 13 de Febrer, i on podem veure que la atracció del darrer cap de setmana a Barcelona era la visita dels vaixells de l'Armada holandesa al port de la Ciutat Comtal.

Aquells dies, la NASA estava ultimant el llançament de la nau Friendship 7 del Projecte Mercury per situar al primer americà, John Glenn, en vol orbital al voltant de la Terra. Després de diferents retards deguts a entrebancs meteorològics la missió es va portar a terme el dia 20 de Febrer de 1962 amb èxit.

Les converses per l'adhesió del Regne Unit al Mercat Comú, l'ens precursor de l'actual Unió Europea, topaven amb les reticències de França degut als estrets lligams d'aquest país amb els americans, una França que es veia immersa en la Guerra de la independència d'Algèria que es trobava en els seus darrers actes ja que setmanes després es van signar els acords d'Evian que ratificarien la independència del país més gran de l'Àfrica. I parlant de l'Àfrica, un altre país, Kenya, buscava la seva independència, esperonat pel seu gran impulsor Jomo Kenyatta que el dia que jo vaig néixer es trobava a Londres en converses per avançar en la Constitució del seu futur país. I una noticia que portava als records més negres, encara recents, de la Segona Guerra Mundial era la detenció a Alemanya Occidental del general de les SS i ajudant de Himmler, Karl Wolff.

La Vanguardia dels dies 13 i 14 de Febrer de 1962 es feien eco d'aquestes i altres noticies del dia.

Les classificacions de la Lliga de futbol de la temporada 1961-62 tal com estaven aquell dia.

En els esports el futbol acaparava la atenció de la gent. Aquell cap de setmana el Real Madrid de Di Stefano era lider amb molt avantatge respecte als seus perseguidors, l'Atlético de Madrid, el Saragossa que l'havia guanyat per 2 a 1 i el Barça que va guanyar per 2 a 3 al camp del Betis gracies a una impressionant remuntada després d'anar perdent per 2 a 0. Al final de temporada el Barça va quedar sots-campió. L'Espanyol, per la seva banda, perdia aquell cap de setmana a casa contra el Sevilla i estava en llocs de promoció. Va acabar promocionant i baixant a Segona Divisió.

Pel que fa al temps que feia, ja he dit que el meu pare sempre ha dit que la matinada era freda i ventada. La raó era que s'acostava un front fred amb una advecció polar i els vents del nord començaven a fer-se notar. La temperatura al centre de Barcelona no era excessivament baixa, uns 7ºC, però el windchill, que és la sensació de fred unida al vent, si que era destacable. La crònica de La Vanguardia del dia 14 de Febrer de 1962 era:

"En casi toda Europa se está registrando un acentuado descenso de las temperaturas acompañado de numerosas lluvias, chubascos y fuertes vientos, que crean un cuadro de tiempo desapacible y frio. Dicha situación meteorológica es determinada por la intensísima borrasca que desde Finlandia ha provocado el avance de una nueva ola de aire polar que penetra por el norte de nuestro Continente. A la penetración de dicho frente contribuye también el anticiclón de las Azores que, replegado sobre el Atlántico, se extiende hada Islandia y enlaza con las zonas polares."

Mapa del temps que hi havia a les poques hores del meu naixement.

Aquest és el panorama d'aquell dimarts 13 de Febrer de 1962, ara fa 50 anys. La Guerra Freda ja és història i Rússia ja no és l'enemic, el mur de Berlín fa més de 20 anys que va caure i la NASA va poder acabar portant homes a la Lluna tot i que actualment ha deixat de enviar astronautes per problemes de pressupost. El Real Madrid torna a ser lider de la Lliga malgrat que és el Barça qui te al millor jugador del món. El temps, malgrat que canvia constantment, sembla que vulgui recordar el mateix de fa 50 anys. El mapa isobàric és gairebé calcat al que hi havia llavors.

Tot canvia, tot evoluciona i quan mirem amb perspectiva històrica ens donem compte de com passa el temps. Fa 50 anys, el meu pare per comunicar a la família del poble que jo vaig néixer va tenir que posar una conferència telefònica mitjançant una operadora i va trigar unes tres hores en poder anunciar la bona nova. Avui jo publicaré aquest escrit que uns minuts més tard podrà llegir qualsevol a l'altre part del món. Actualment va tot molt ràpid, fins i tot el temps sembla que passa massa ràpid. Mig segle de vida comença a donar un cert vertigen perquè, sincerament, ni me'n he adonat, se m'han passat volant els primers 50 anys tot i que, per sort, els he gaudit intensament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada