Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 10 d’agost del 2011

Desembre de 1844. Fred, neu... (I)

Després d'una dècada de revoltes, les Bullangues van ser avalots que lluitaven contra el poder polític i contra una societat molt desequilibrada econòmicament, van començar el 1833 amb la mort de Ferran VII amb revoltes populars, crema de convents i enfrontaments entre els bàndols polítics per unes reformes que costaven d'arribar.


Els darrers episodis d'aquestes revoltes van ser el bombardeig de Barcelona per part del general Espartero el mes de Desembre de 1842, del qual veiem un gravat en la imatge de dalt, i la revolta de la Jamància durant el 1843, de la qual veiem una imatge tot seguit.


L'any 1844 va arribar la tranquil·litat social amb uns governs moderats i la conquesta d'algunes de les reivindicacions. Una d'aquestes va ser l'aprovació per part de l'ajuntament de l'enderrocament de les muralles de Barcelona, que no es faria efectiu fins 1854.

Barcelona tenia una densitat de població molt alta, hi vivien uns 200.000 habitants al perímetre que avui coneixem per Ciutat Vella, entre el Paral·lel i la Ciutadella, amb carrers estrets i sense pavimentar en la majoria de casos, condicions higièniques i de seguretat molt precàries, tot això encotillat per unes muralles que ofegaven els barcelonins i que feien que qualsevol manifestació violenta de la natura desfermés una allau de conseqüències importants. El mes de Desembre de 1844 va posar a proba la integritat de Barcelona.

Dos episodis meteorològics, un de nevades i un altre de pluges intenses, van marcar aquest mes de Desembre del 1844 com un dels més catastròfics, meteorològicament parlant, a la ciutat de Barcelona a mitjans del segle XIX.

La muralla de mar, en un gravat de 1845, va ser la última en enderrocar-se.

Després d’un Novembre suau, Desembre comença una mica fresc però no és fins la matinada del 3 al 4 de Desembre que les temperatures cauen en picat i es posa a nevar fins el migdia. No agafa a la ciutat però si a les muntanyes del litoral, fet que dos dies més tard fa comentar a un periodista del Diari de Barcelona, sens dubte aficionat a la caça, que "la nieve que cayó anteayer ha hecho que se cogiese bastante caza por la parte de la montaña" DB. 06-12-1844.

El fred es manté, com podem veure a la taula meteorològica, malgrat els dies assolellats o amb alguns núvols. El dia 8 la temperatura és baixa durant el dia i plou a Barcelona però neva a les muntanyes veïnes sense agafar al terra. Neva també a pobles de la costa de llevant i de la vall del Llobregat. Arriben noticies d’una gran nevada a Vic. La onada de fred segueix sent la protagonista i el 11 de Desembre cau la que serà la gran nevada d'aquest hivern. La precipitació és, aquest cop, en forma de neu a tot arreu, neu que cau intensament sobre la ciutat entre les 8 del matí i la 1 del migdia, hora en que para i fins i tot surt el sol. Al dia següent el Diari de Barcelona escriu: "Este invierno se presenta tan riguroso, que nos recuerda los intensos fríos que se esperimentaron en el año 1830. Ayer desde las ocho de la mañana hasta la una de la tarde cayeron copiosos copos de nieve, de una manera tal que rara vez sucede en Barcelona. A dicha hora serenó el cielo, però toda la ciudad y sus alrededores estaban cubiertos de nieve de tal modo que observamos diversas avecillas que volateaban incesantemente, sin encontrar un lugar de refugio y que más tarde caían amortecidas sobre el hielo y eran cogidas por los muchachos....". DB. 12-12-1844. p. 5037.

S’informa de que el fred ha fet mal als camps i es perdrà una bona part de les collites. Els gruixos a les comarques de l'interior es mesuren entre dos o més pams de neu. Una setmana després de l'arribada de l'advecció freda amb neu a cotes baixes, cau la gran nevada que agafa fins la mateixa platja.

Novament el 13 de Desembre i amb una temperatura un pel més alta, surt el sol de bon matí però es cobreix a mig matí i cau una pluja fina a la ciutat i neva a Collserola. No és una gran nevada però ja comença a preocupar, de manera que al dia següent un periodista ens mostra les seves inquietuds sobre si el clima canvia o no i ens fa una descripció del que actualment coneixem com a fenomen de l’illa de Calor Urbana però que llavors encara no s'havia estudiat: "El invierno ha desarrollado este año todos sus rigores de una manera tal, que parece que haya variado el clima de Barcelona. El frío que se hace sentir de una manera muy intensa, y que tiene el termómetro en una temperatura muy baja, es mucho mayor fuera de los muros de la ciudad y en los puntos inmediatos á la montaña. Un sol hermoso y despejado no fue bastante para deshelar con el influjo reparador de sus rayos, la copiosa nevada que cubría cuantos objetos se presentaban á nuestra vista. Ayer, el día amaneció sereno y brillante, pero á media mañana encapotóse el cielo, una densa niebla oscurecía la atmósfera, y el triste blanquecino de opacas nubes y una ligera y menuda lluvia hacía pronosticar otra nevada tal vez más fuerte que la primera. Escusado es referir que en estos tristes días, en que las personas que disfrutan de regulares comodidades apenas pueden procurarse los medios suficientes para preservarse del rigor de la estación, los habitantes del campo y los empleados en varios oficios que tienen que trabajar al raso sujetos á la intemperie, se ven privados de dedicarse á sus ordinarias faenas y de procurarse su subsistencia." DB. 14-12-1844. p. 5063. I fa esment al repartiment d'almoines per part de les autoritats de l’ajuntament i del cura de la Barceloneta als veïns pobres d'aquest barri costaner.

Temperatures en graus centígrads i estat del cel de la primera quinzena de 1844, publicades diàriament al Diari de Barcelona.

La persistència de la pluja i la neu fa exclamar: "Las calles de esta ciudad están convertidas en un lodazal, y de casi todo punto intransitables..." DB. 16-12-1844. p. 5087. Un parell de dies més tard, sembla que hi ha resposta a les crítiques: "Por fin los alcaldes constitucionales se ocuparon en la tarde del lunes del lastimoso estado en que se hallaban las calles de Barcelona, merced al poco celo con que cuidan de hacer cunplir los repetidos bandos sobre limpieza y salubridad pública, las personas encargadas de vigilar sobre su más exacta observancia. Ayer mañana todos los vecinos limpiaban y barrían con el mayor afán, el frente de sus respectivas habitaciones, y al paso que en algunas calles practicaban esta operación con desidioso cuidado y lo dejaban á poca diferencia tan sucio y asqueroso como antes, en la mayor parte de las casas lavaban el empedrado con la más escrupulosa detención y lo dejaban perfectamente limpio." DB. 18-12-1844.

L'article segueix felicitant als alcaldes per la iniciativa i suggereix mesures preventives per evitar noves situacions com aquesta, si fa o no fa com encara avui, 167 anys després, seguim demanant. La tranquil·litat tornava però pocs dies els va durar, de fet, el malson no feia més que començar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada